EL NOU PLA DEL DEPARTAMENT DE SALUT PER LES SÍNDROMES DE LES SÍNDROMES DE SENSIBILITZACIÓ CENTRAL LigaSFC/SSC Setembre 2015
1. INTRODUCCIÓ
L’1 de juliol del 2015, el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya va publicar el document “Síndromes de sensibilització central: Fibromiàlgia, Síndrome de Fatiga Crònica i Síndrome de Sensibilitats Químiques Múltiples”. Aquest document ha estat elaborat per un comitè de “experts” anomenat pel Departament de Salut després de nombroses queixes i denúncies rebudes per la Direcció general d’Ordenació i Regulació Sanitàries, per l’augment en l’exclusió dels malalts de SSC de la sanitat pública catalana (veure altres posts en aquesta mateixa web).
La falta d’atenció mèdica rellevant per als malalts d’aquestes patologies a Catalunya ha estat ja denunciada, des de fa anys per, entre uns altres, el Col.lectiu Ronda d’advocats i la Marea Blanca Catalana. Però la situació d’aquest 3,5% de la població catalana s’ ha deteriorat encara més a partir del 2012, quan la majoria dels malalts van perdre l’accés al seu metge especialista per, suposadament, la reorganització per zones (la RAT)1.
La Direcció general d’Ordenació i Regulació Sanitàries del Departament de Salut va prometre que “solucionaria” la situació i que un Comitè d’Experts faria les recomanacions per fer-ho.
Aquest estiu aquest Comitè ha fet públic el seu document.
En resum: el document d’aquest comitè és alarmantment poc científic, lluny de la realitat en altres països i, les recomanacions que fa, no solament no poden millorar la situació dels malalts d’aquestes patologies orgàniques (immunològiques, bioquímiques i neurològiques2 3 4 5 6 7 8 9 10 ), sinó que les empitjorarà. Augmentarà la falta d’accessibilitat dels malalts a especialistes rellevants i s’imposen tractaments que no són rellevants com la teràpia cognitiu-conductual i la seva versió més informal, els grups psico-educatius, i “exercici”.
Si aquest document estigués escrit sobre qualsevol altra malaltia, seria un escàndol. Les propostes d’aquest Comitè es poden resumir en dos:
- Que Atenció Primària diagnostiqui, tracti i faci els informes dels malalts de SSC.
- Que els tractaments per aquestes malalties orgàniques consisteixin a participar en grups psico-educatius i fer exercici, dues intervencions (no se’ls pot considerar “tractaments”) que ja han estat demostrades com a irrellevants i nocives per aquestes malalties 11 12.
Aquest document no és científic ni els autors pretenen que ho sigui. Els autors mateixos ho expliquen: és el resultat de dues sessions del conegut Mètode Delphi, en les quals els “experts” van compartir les seves opinions personals, i les opinions que van ser més verbalitzades són les que van determinar el contingut d’aquest pla.
O sigui: les idees i les recomanacions d’aquest document NO ES BASEN EN LES RECERQUES I EXPERIÈNCIES QUE S’HAN DUT A TERME I PUBLICADES DES DE FA DÈCADES A EUROPA I A NIVELL MUNDIAL. No, aquest pla és un resum de les opinions personals dels doctors José Alegre Martín, Francesc Xavier Cantero Gómez, Antonio Collado Cruz, José Manuel Fernández Horta, Joaquín Fernández Solá, Santiago Nogué, Lluís Roselló Aubach i Miquel Sala Gómez. (Entre aquests metges hi ha els qui fan el “doblet” de la consulta pública i privada, alguns en BarnaClínic, on per 200 euros els malalts aconsegueixen els informes que necessiten per l’ ICAM, ja que per la sanitat pública no poden accedir a un especialista ni per a un informe).
Com a primer exemple de la falta de rigor científic d’aquest document, mirem la pàgina 30 de l’informe en la qual es defineix (a través de les opinions personals dels “experts”) quin especialista hauria de tractar el “SFCI”.
Primer: No existeix en la literatura científica alguna cosa que s’anomeni “SFCI”. Aquests “experts” no solament escriuen un pla per a aquestes malalties totalment basat en les seves opinions, també s’inventen classificacions i malalties que no estan basades en cap estudi ni existeixen a nivell internacional. Aquests “experts” han creat aquesta classificació, “SFCI”, que ells diuen que és la “Síndrome de Fatiga Crònica Inestable”.
Això és molt poc seriós i gens científic. Els experts haurien de llegir i saber que la Encefalomielitis Miálgica/Síndrome de Fatiga Crònica és la malaltia crònica més inestable i fluctuant. Aquesta inestabilitat és part de la patologia (veure els treballs de la Universitat de DePaul i d’altres autors sobre aquest tema)13 . “SFCI” és una invenció local de 9 metges intercanviant opinions en dues sessions Delphi.
Segon: aquest comitè opina que els experts que haurien d’atendre el “SFCI” són (en ordre d’importància): 1. Psicòleg, 2. Metge d’Atenció Primària, 3. Fisioterapeuta, 4. Psiquiatre, 5. Infermeria d’Atenció Primària, 5. Medicina Interna, 7. Reumatologia i 8. Unitat del Dolor.
Qualsevol que hagi llegit el mínim sobre la EM/SFC sap que és una malaltia immunològica amb aspectes neurològics que, en altres països, és atesa per immunòlegs. No és una malaltia psicològica ni psiquiàtrica ni rellevant per a la fisioteràpia. I la seva complexitat immunològica fa que no pugui ser atesa en Atenció Primària.
EL MÉS PREOCUPANT D’AQUEST INFORME
a. Se centra en Atenció Primària. Per què?
Aquest informe suggereix que el diagnòstic, les analítiques, els tractaments i els informes per a aquestes malalties es facin en Atenció Primària. Sens dubte, els equips d’Atenció Primària fan un gran treball a Catalunya i mantenen la proximitat amb la població. Però aquestes malalties (i això ho diuen els mateixos metges de Primària) han de ser tractades per especialistes, encara que des de Primària es pugui ajudar en el seguiment si l’especialista està en contacte amb Primària.
La idea “d’aparcar” als malalts de SSC en Atenció Primària no és nova. Això ja ho va recomanar la llavors Consellera Marina Geli en el seu pla per la Fibromiàlgia i la Síndrome de Fatiga Crònica en el 2005. Aquest pla no va funcionar ni aquest pot funcionar perquè aquestes malalties són especialitzades i, com ocorre amb malalties similars com l’Esclerosi Múltiple o el Lupus, no estan dins de la formació ni dels coneixements dels metges d’Atenció Primària. Tampoc els informes d’Atenció Primària són vàlids per a aquestes malalties davant l’Institut Català d’Avalucions Mèdiques (ICAMS) ni davant cap asseguradora. Per això, les associacions de malalts en el 2005, van batejar el pla de Marina Geli com el “Pla Guantánamo14” , ja que els deixava en un limbe sanitari i jurídic. El mateix ocorre amb aquest document.
La idea “d’aparcar” els SSC en Atenció Primària és la clau, la tàctica del Departament de Salut, per no haver de donar baixes ni pensions als que estan massa malalts per treballar.
També cal tenir en compte que les analítiques necessàries per diagnosticar aquestes malalties no estan disponibles en Atenció Primària.
Falta de rigor científic
A part d’inventar-se malalties i classificacions com el “SFCI”, el rigor científic en aquest document brilla per la seva absència, començant per la molt magra bibliografia que inclou els folklòrics i poc científics estudis del Dr José Alegre Martín (membre d’aquest Comitè i coordinador de la Unitat SFC de l’Hospital Vall d’Hebron) del 2014 sobre la “personalitat” dels malalts de SFC i sobre la seva “psico-neurologia”.
Aquest document assegura que no hi ha un marcador per diagnosticar aquestes malalties (pàgina 4 de l’informe). La realitat és que en la medicina alopática no hi ha “un marcador” per diagnosticar les malalties. Hi ha una sèrie de proves i marcadors per a cada malaltia. El mateix ocorre amb aquestes malalties. Animem al Comitè a llegir les recerques internacionals sobre aquest tema. Aquest informe assegura, a la pàgina 4, que el que es trigui tant temps en diagnosticar aquestes malalties a Catalunya és a causa “dels símptomes no específics”. A nivell internacional, qualsevol expert en SSC pot diagnosticar al malalt de SSC en una sola visita15 . A Catalunya es triga anys a causa de la falta d’accés dels malalts a la sanitat pública, la falta de formació dels metges i les famoses llistes d’espera (que pels SSC, a partir del 2004 eren de 2 anys).
A la pàgina 34 d’aquest informe està el sorprenent suggeriment que es facin les analítiques de l’Hepatitis B, C i VIH (virus que no estan implicats en els SSC) als malalts de SSC, però cap analítica dels virus que ja se sap que estan implicats en aquestes malalties. Des de fa dècades se sap que els virus Epstein-Barr, Citomegalovirus, HHV6 i altres virus de la família de l’Herpes, són centrals i desencadenants en aquestes malalties16 17 18 19 20 21. Aquest error científic és molt bàsic i demostra, una vegada més, el baix nivell científic d’aquest Comité.
Més evidència de l’increïble baix nivell científic d’aquest comitè: opinen (a la pàgina 33) que els millors tractaments per a la Síndrome de Fatiga Crònica i la Fibromiàlgia són: 1. Tallers psico-educatius i 2. Exercici. Sabem que els membres d’aquest comitè no participen a cap congrés internacional sobre aquestes malalties, però els animem a, almenys, llegir els informes dels congressos dels últims anys disponibles en Internet, i prestar especial atenció als treballs dels investigadors i metges noruecs, anglesos, americans i uns altres sobre tractaments.
c. Sensibilitats Químiques Múltiples
Aquest comitè té una especial deficiència en el tema de les SQM. Sabem que el toxicòleg que participa en aquest comitè recomana als seus pacients (tenim còpies dels seus informes que ens han fet arribar els seus pacients i hem tingut relació professional amb ell) que augmentin la seva exposició a productes químics. Les SQM no són malalties ni de “al·lèrgies” ni de toxicologia. En toxicologia, els malalts (com es veu en els addictes a drogues), augmenten la seva tolerància a mesura que augmenten l’exposició al tòxic. En les SQM és a l’inrevés: és una malaltia de “baixes dosis”22 . Amb cada exposició, el malalt té menys tolerància23. Per això, en altres països, els metges que tracten les SQM són els especialistes en Medicina Ambiental. I aquest comitè ho sap.
El fet que ni la Unitat del SFC de l’Hospital Clínic derivi els malalts de SQM al toxicòleg del mateix hospital (i membre d’aquest Comitè) ho diu tot.
En aquest document, les SQM s’ignoren i quan s’esmenten es parla de “al·lèrgies” (pàgina 38) i altres confusions perilloses.
Tampoc es parla de l’important tema: la sanitat catalana no té espais lliures de tòxics en els quals atendre a aquests pacients. Ni cap especialista en Medicina Ambiental. Ni tampoc es parla que la Fibromiàlgia i la Encefalomielitis Miálgica/Síndrome de Fatiga Crònica tenen un important component mediambiental en la seva etiologia i perpetuació. L’important treball d’ajudar els malalts de SSC en aprendre a reduir els tòxics en la seva vida quotidiana a través de l’anomenat Control Ambiental, no s’està fent en la sanitat catalana. Ho estem fent les associacions de malalts, activitat per la qual hi ha pacients/experts que estan sent castigats per la Generalitat, com en el cas de Mario Arias, president de l’associació Aqua Tarragona24 .
LES GRANS MENTIDES EN AQUEST INFORME
1.Aquest informe comença (pàgina 6) amb la gran mentida que la Resolució 203/VIII s’ha complert. Aquesta resolució, que en el 2008 els malalts aconseguim que es votés en el Parlament de Catalunya, garantia atenció sanitària per la Fibromiàlgia i l’ Encefalomielitis Miálgica/Síndrome de Fatiga Crònica. No solament diu aquesta mentida (la Resolució no s’ha complert: veure les 1.070 denúncies a través del Col.lectiu Ronda d’Advocats com una de moltes proves), sinó que diu que hi ha 16 Unitats Hospitalàries Especialitzades (UHE) per a aquestes malalties que tenen, cadascuna, especialistes en: medicina interna, reumatologia, neurologia, psicologia, rehabilitació, infermeria, treball social i pediatria.
La realitat és molt diferent. Hi ha dos UHEs que tenen especialistes en medicina interna (aquests dos especialistes han publicat estudis sobre la “personalitat” dels malalts de EM/SFC, per donar una idea del nivell científic). Una altra unitat té un especialista en medicina interna que mai ha treballat amb els SSC i que envia els malalts de SSC de tornada al metge de capçalera. De les altres unitats, 5 consisteixen en un reumatòleg. I les altres no existeixen. (Veure les cartes dels pacients de SSC buscant la seva “unitat” en aquesta mateixa web).
La total falta de pediatres crea una situació límit per als nens amb SSC a Catalunya i és una de les més grans injustícies a Catalunya. Nens condemnats a passar la seva vida en el llit.
Aquest informe diu (pàgina 10) que s’ha arribat a un “consens” amb les associacions de malalts. La realitat: han arribat a un “consens” amb tres persones de dues associacions: un malalt i un familiar d’una associació i un familiar d’una altra. Considerant que hi ha desenes d’associacions de malalts de SSC a Catalunya i 250.000 malalts, aquesta afirmació és delirant.
L’atenció als SSC a nivell internacional.
A la pàgina 7, aquest comitè manipula la realitat dient que a cap país s’atén als SSC millor que a Catalunya. Però si es llegeix amb cura no diu això. Fa breus i erronis comentaris generals sobre els sistemes sanitaris d’altres països. Diu, per exemple, que el sistema sanitari dels EUA és privat (en realitat, és més complex que això). Però no parla de l’atenció sanitària als SSC en els EUA. Fa un comentari sobre el sistema sanitari alemany però no diu res dels tractaments i analítiques que fan per als malalts de SSC en aquest país.
Tampoc esmenta la situació dels malalts de SSC a Noruega ni a Canadà (Noruega és el país en el qual el govern ha demanat perdó als malalts de EM/SFC per tots els anys d’abandonament25 i ara està duent a terme recerques de nous tractaments molt prometedors. Canadà és coneguda per, entre moltes altres iniciatives, el seu treball sobre els drets humans dels malalts de SQM i hi ha habitatge específic per a aquests malalts. ( Quan veurem alguna cosa així a Catalunya?). És obvi que aquest comitè no ha fet els seus deures sobre l’atenció mèdica als SSC com en altres països.
Si es dignessin a sortir de Catalunya i anar a algun congrés europeu o internacional, es portarien moltes sorpreses.
També hi ha malalts de SSC catalans que tenen l’experiència d’haver estat tractats en els sistemes sanitaris de diversos països
4 . SORPRENENT…. Ens podríem estendre en la nostra anàlisi d’aquest informe perquè dóna per escriure un llibre. Però preferim ser breus i que els malalts de SSC puguin llegir aquesta anàlisi sense empitjorar la seva salut ni robar-li la poca energia que té. Però creiem que és important afegir algunes reflexions més.
a. Sobre la situació laboral dels malalts de SSC: A la pàgina 32 aquests “experts” ens asseguren que el problema principal laboral dels malalts de SSC és la falta de comprensió del seu entorn. Sí, la falta de comprensió és un gran problema, però el problema laboral principal dels malalts de SSC és, sorprenentment, QUE ESTAN MASSA MALALTS PER TREBALLAR I SE’LS NEGA PENSIONS I AJUDES26 la qual cosa porta a la precarietat, la fam i el desnonament27 . Els “experts”, a part de cobrar per fer informes, haurien d’escoltar als malalts de SSC que veuen.
b. Aquests “experts”, ells sols, sense òbviament llegir els famosos estudis de l’equip de Leonard Jason sobre qualitat de vida i suïcidi en els SSC, han arribat a la conclusió que la qualitat de vida dels malalts de SSC millora amb els anys. Això contradiu els estudis científics28.
MENTRESTANT….
Mentrestant, aquest mateix estiu, a la LigaSFC/SSC hem seguit rebent e-mails de malalts de SSC catalans que no tenen accés a la sanitat pública. El seu metge de capçalera els deriva a la “unitat” de la seva zona i el pacient és retornat a Atenció Primària amb la informació que:
- Aquesta unitat no existeix,
- Diuen que existeix però ningú la troba o
- Existeix però no veuen a pacients i es recomana que el malalt sigui atès en Atenció Primària.
- També rebem e-mails de pacients de la “unitat “de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona que estan sent tractats amb…hipnosis entre altres “tractaments” perillosos. I nombrosos correus de metges de capçalera preguntat què fer amb els seus pacients de SSC. I fins a un metge que vol saber si pot derivar el seu pacient de SSC a l’Hospital Clínic perquè és pacient de la Unitat SFC de l’Hospital de la Vall d’Hebron, però que aquí “maltracten el pacient”.
Mentrestant…en altres països, els SSC estan sent atesos pels metges especialistes rellevants: especialistes en Medicina Ambiental per les SQM, neuròlegs per a la Fibromiàlgia i immunòlegs per a la EM/SFC.
Sí, hi ha excel·lents immunòlegs a la sanitat pública catalana que coneixen bé la EM/SFC i que podrien fer un gran treball amb aquests malalts. Això ho demostren cada dia amb els seus assoliments tractant a pacients amb altres malalties immunològiques conegudes i amb unes molt més complexes i menys conegudes, fent i sabent interpretar complexes anàlisis i aplicant els millors tractaments a nivell mundial. Però tot això no està disponible per als malalts immunològics de la EM/SFC perquè des de fa dues dècades, uns quant metges acaparen aquesta malaltia (metges que estan en aquest comitè de “experts”).
Per això la EM/SFC està, a Catalunya, en un atzucac, un carreró en el qual la mentalitat de “no es pot fer res”, “cal adaptar-se”, “no hi ha tractaments” i l’enfocament psico-educatiu regnen. És un carreró en el qual la vida dels malalts es consumeix, en la qual els malalts es veuen forçats a passar-se la vida del llit al sofà al llit. Aquests metges que han fet dels SSC el seu petit regne, tenen el suport del Departament de Salut perquè són còmplices de mantenir els SSC marginats i així estalviar al Departament el cost de donar als malalts de SSC el mateix que a qualsevol un altre malalt: atenció mèdica, analítiques i tractaments rellevants. I la majoria d’aquests “experts” tenen el negoci doble en la sanitat pública i en la privada.
Mentrestant… a diversos països europeus s’estan duent a terme les millors recerques pels SSC: recerques sobre tractaments, sobre biomarcadors, sobre els virus i bacteris implicats en aquestes malalties, sobre els tòxics…
Mentrestant…diversos metges especialistes que realment coneixen els SSC, que no tenen accés a la sanitat pública, aconsegueixen una certa millora en la salut d’aquests malalts, i fan un gran treball a Catalunya, de forma discreta, desenvolupant nous paradigmes i formant a altres metges. Desgraciadament estan relegats fora de la sanitat pública catalana.
Mentrestant…fem alguns suggeriments als malalts de SSC:
Si ja saps que tens EM/SFC, demana a la teva capçalera que et derivi a un immunòleg de la teva zona. Aquest és l’especialista rellevant per a la teva malaltia. Tots els catalans amb malalties immunològiques conegudes o rares són atesos per immunòlegs que els fan analítiques i tractaments rellevants (no teràpia cognitiu-conductual o “exercici”).
Si tens Fibromiàlgia o SQM, demana al teu capçalera que et derivi a la unitat de la teva zona. I després ens escrius info@ligasfc.org i ens expliques què ha ocorregut. No dubtis a posar una denúncia al Departament de Salut si no hi ha una Unitat a la teva zona o si no se t’han tractat correctament. El correu per a les teves queixes al Departament de Salut és dgors.salut@gencat.cat i la persona que t’atendrà és la Dra Cristina Iniesta.
Recorda que tens una malaltia orgànica. Tens els mateixos drets que un malalt d’Esclerosi Múltiple.
Recorda que, encara que aquests “experts” no ho sàpiguen, tots els SSC tenen un important component mediambiental. Per això és important fer Control Ambiental a casa teva i, si treballes, evitar tòxics en el teu lloc de treball. No dubtis en posar-te una “mascarilla”. (Una versió en anglès d’aquesta anàlisi serà enviada, en breu, als experts en SSC a nivell mundial i a les associacions de malalts de nombrosos països).
LigaSFC/SSC
2 Klimas, N., O’Briaen, A. (2007). “Chronic Fatigue Syndrome: Inflammation, Immune Function and Nueroendocrine Interactions. Current Rheumatology Report, Vol. 9, No. 6, pp 482-487.
3 Myhill , S, et ál., “Chronic fatigue síndrome and mitocondrial dysfunction”, International J. Clin Exp Med, 2 (1), 2009.
4 Pall, M., Explaining “unexplained illnesses”, The Haworth Press, Binghamtom, Nueva York, 2002.
5Kaushik N, Fear D, Richards SCM et al. Gene expression in peripheral blood mononuclear cells from patients with chronic fatigue syndrome J Clin Pathol 58:826-832, 2005.
6Siegel SD, Antoni MH, Fletcher MA, et al. (2006). Impaired natural immunity, cognitive dysfunction, and physcial symptmoms in patients with chronic fatigue syndrome: Preliminary evidence for a subgroup? J Psychosom Res 2006, 60:559-566.
7 De Meirleir K, Bisbal C, Campine I, et al. (2000). A 36 Kda-2-5A binding protein as a potential biochemical marker for chronic fatigue syndrome. Am J Med 108(2):99-105, 2000.
8Demitrack MA, Crofford LJ. Evidence for and pathophysiologic implications of hypothalamic-pituitary-adrenal axis dysregulation in fibromyalgia and chronic fatigue syndrome. Ann NY Acad Sci 840:684-697, May 1, 1998.
9 Cheney, P.R., Evidence of glutathione deficiency in chronic fatigue syndrome, American Biologics 11th International Symposium, Vienna, Austria, Tape no. 07-199, available from Professional Audio Recording, P.O. Box 7455, LaVerne, CA 91750 (phone 1-800-227-4473).
10 Kennedy, G., Spence, V., McLaren, M., Hill, S., and Belch, J., Increased plasma isoprostanes and other markers of oxidative stress in chronic fatigue syndrome, abstract, Conference Syllabus, Sixth International Conference on Chronic Fatigue Syndrome, Fibromyalgia and Related Illnesses, January 30-February 2, 2003, Chantilly, VA, American Association for Chronic Fatigue Syndrome, Chicago, IL.
11 Kindlon, T., Adverse reactions to Graded Exercise Therapy. http://www.ahmf.org/Fall2011-Kindlon-Harms-paper-59-111.pdf
12 Valverde, C., Markez, I, “Lo que tú tienes que hace es…”: El uso coercitivo de la Terapia Cognitivo-Conductual en las nuevas enfermedades. Norte de Salud Mental, nº35, 2009
13 Swoboda DA, Negotiating the diagnostic uncertainty of contested illnesses: physician practices and paradigms. Health, London. 2008 Oct;12(4):453-78. doi: 10.1177/1363459308094420
14Producciones Dziga, Amapola y los Aviones, Documental sobre el Síndrome de Fatiga Crónica, 2009.
15 Ver entrevista con la inmunóloga, Nancy Klimas, en Producciones Dziga, Amapola y los Aviones, Documental sobre el Síndrome de Fatiga Crónica, 2009.
16 Vernon S et al (2006). Preliminary evidence of mitrochondrial dysfunction associated with post-infectious fatigue after acute infection with Epstein-Barr virus. BMC Infectious Diseases 2006, 6.
17 Hickie I, Davenport T, Wakefield D, et al. (2006). Post-infective and chronic fatigue síndromes percipitated by viral pathogens: Prospective cohort studky. BMJ 2006, 333:575.
18 Jones J, Ray C, Minnich L, Hicks M, Kibler R, Lucas D (1985). «Evidence for active Epstein-Barr virus infection in patients with persistent, unexplained illnesses: elevated anti-early antigen antibodies.». Ann Intern Med 102 (1): 1-7.
19Ablashi D, Eastman H, Owen C, Roman M, Friedman J, Zabriskie J, Peterson D, Pearson G, Whitman J (2000). «Frequent HHV-6 reactivation in multiple sclerosis (MS) and chronic fatigue syndrome (CFS) patients.». J Clin Virol 16 (3): 179-91.
20 Sairenji T, Yamanishi K, Tachibana Y, Bertoni G, Kurata T (1995). «Antibody responses to Epstein-Barr virus, human herpesvirus 6 and human herpesvirus 7 in patients with chronic fatigue syndrome.». Intervirology 38 (5): 269-73.
21 Vernon SD, Whistler T, Cameron B, et al. Preliminary evidence of mitochondrial dysfunction associated with post-infective fatigue after acute infection with Epstein-Barr Virus. BMC Infec Dis 2006, 6:15.
22Arnold, P. Pequeñas causas, grandes repercusiones: sensibilidades químicas múltiples (y fibromialgia y SFC). Biorritmes, No. 17, abril 2009.
23 Caress SM, Steinemann AC. A national population study of the prevalence of multiple chemical sensitivities. Arch Environ Health. 2004 Jun; 59(6):300-5.
25 http://www.euro-me.org/news-Q42011-003.htm
27 Districte 15 http://districte15.info/desalojo-de-una-enferma/
28 Jason, L, et ál (2006). Causes of death among patients with Chronic Fatigue Syndrome. Health Care for Women International. 27: 615-626.
Plataforma de Afectadas por los Recortes Sanitarios - La PARS 