CARTAS AL DEPARTAMENT DE SALUT DE PERSONAS INDIGNADAS


Constantemente recibimos emails de apoyo a los enfermos de SSC. A continuación colgamos tres emails de ciudadanos que se interesan por la situación de los enfermos SSC. Estos emails los mandaron al Departament de Salut, a la Dra Roser Vallès, que, hasta hace poco era la persona que se “ocupaba” del tema de los SSC. Ahora es la Dra Cristina Iniesta. Si tú también quieres dar tu opinión al Departament de Salut, el correo de la Dra Iniesta es dgors.salut@gencat.cat porque la situación de desatención de los enfermos de SSC es una cuestión que afecta a toda la sociedad. 

A l’atenció de la Sra. Roser Vallès Generalitat de Catalunya

Els prego que atenguin la justa demanda de sanitat pública i de pensions que estan demanant els malalts de SSC. Em sembla que la seva situació no correspon a una Catalunya del Segle XXI. Cordialment,                                  Antoni Lucchetti

 

Benvolguda Dra. Vallès, 

Li escric amb molta preocupació per la situació dels malalts de Síndromes de Sensibilitat Central a Catalunya. La manca d’una atenció competent i ràpida per part de la Sanitat Pública fa que aquests malalts, o bé no estiguin atesos, o bé hagin de pagar les despeses de professionals de la sanitat privada. Tenint en compte que el seu estat de salut no els permet treballar, aquesta és una situació d’emergència. 

Són persones amb noms i cognoms, en situacions de desesperació ben concretes. La privatització paulatina dels Serveis Públics es fa palesa de forma descarnada per a aquestes persones – que, a més, no són acceptades a cap mútua encara que ho intentessin (com va recomanar ja fa temps el Conseller de Salut als ciutadans en general). 

 Per altra banda, aquestes persones estan veient amenaçada la seva subsistència perquè l’ICAM els denega la pensió, o els la treu, encara que l’informe que presentin estigui signat per l’únic especialista reconegut  de la Sanitat Pública (al que han de pagar, per això, a la seva consulta privada per obtenir l’informe, degut a la llista d’espera que s’incrementa cada any). 

 Crec que és important que s’adoni que es tracta d’un problema que no es soluciona fent veure que no existeix, o fent només un video per a alertar que les malalties els deixen sols i aïllats, quan és el seu Departament el que més sols i abandonats els deixa. La manera d’arreglar-ho és donar-los l’atenció que es mereixen. 

 Estic segura que no és conscient de la magnitud de les desgràcies personals que implica aquesta desatenció i que, quan s’adoni, prendran les mesures adients, responent a la seva responsabilitat política, professional i ètica. 

 Moltes gràcies pel seu temps. 

Atentament, 

Cristina Visiers

 

Benvolguda senyora Roser Vallès o secreari/a de Roser Vallès:

Poc a poc he conegut el drama de els/les malalts/es amb Síndrome de Sensibilizació Central i la incapacitat de l’Administració a la que vosté pertany per poder atendre degudament a aquests malalts/es, que són milers de persones ocultes que – per la seva incapacitat- ni tan sols poden reclamar els seus drets mes elementales com són:

  • un seguiment mèdic ( des d’un lloc competent que en aquest moment a casa nostra són l’Hospital Clínic o  la Vall d’Hebró), àmb els personal qualificat pel seguiment d’aquesta síndrome.
  • l’obtenció gratuïta dels medicaments indicats per  metges especialitzats i/o competents, en aquesta síndrome
  • el recolzament just per a que aquestes persones rebin la pensió que els correspon, donada la seva invalidesa.

Li prego que vostè i el seu equip gestionin aquests termes que li indico. Amb persones a la vora de la desesperació, no s’hi val a donar llargues ni a retirar els mínims dels quals disposaven. Si no es veu capaç de fer-ho perquè hi ha instàncies superiors que li ho impedeixen, sempre és a temps de dimitir i explicar per què ho ha fet. Almenys entendrem que vosté és una bona persona i que les instàncies superiors que la governen a vosté, són allò que han estat sempre: uns expoliadors de la salut i el benestar de la població.

Atentament i molt preocupada, la saluda,

M.Assumpta Pallarès Macaya

Los comentarios están cerrados.